L'Exili de l'Abat de Besalú durant la guerra dels segadors / Joan Busquets i Dalmau
Busquets i Dalmau, JoanEn:
006816 III Assemblea d'estudis sobre el Comtat de Besalú (1976) : Actes. [Besalú] : Amics de Besalú i el seu Comtat, DL 1980. p. 43-60
En estudiar les implicacions religioses de la guerra dels segadors, principalment a través de la documentació que hi ha als Arxius de la Corona d'Aragó i del Vaticà, he trobat moltes cartes i memorials de relats i persones religioses que conspiraven a l'un i a l'altre partit. La participació de l'estament eclesiàstic en la revolta dels catalans, que va desembocar després en la guerra de separació, és molt notable. Mentre els bisbes de Catalunya, nomenats i controlats per la cort, són generalment partidaris de la política de Madrid juntament amb l'alta aristocràcia del Principat, els abats i els canonges fan costat a aquella petita noblesa muntanyenca, arruïnada i ressentida, que palesa el seu despit contra el govern central posant-se al front de la rebel·lió. En canvi resulta excepcional, en el context polític d'aquella revolta i tenint en compte la normal correlació de forces, que un abat benedictí com el de Besalú militi en el partit contrari de Catalunya, essent l'únic dels abats catalans que no va recolzar la rebel·lió. Fra Francesc Climent, abat de Sant Pere de Besalú (1632-1647), es manté addicte al rei Felip IV i clarament partidari del retorn de Catalunya a l'obediència espanyola, arribant a ser considerat com un perill públic i els catalans acaben expulsant-lo del Principat.
